LAYER CAKE
Layer Cake és un thriller què tracta sobre el tràfic de drogues i el desmantellament d’una gran banda de camells. Mostra la vida del protagonista, un anònim, que està immers en el tràfic de cocaïna a Londres amb una molt bona posició econòmica i una gran reputació entre els seus ajudants a causa de l’èxit assolit. Perquè la cosa no se li’n vagi de les mans, decideix abandonar el negoci però el seu cap té un últim treball per a ell que no pot refusar: localitzar la filla guapa d’un important home de negocis. En aquesta tasca, el protagonista i els seus amics viuran una situació al límit, a punt de perdre la vida i la reputació. Matthew Vaughn a la direcció, J.J Connolly de guionista, Adam Bohlin a la producció i Lisa Gerrard i IIan Eshkeri com a encarregats de la música, narren l’acció de forma cronològica per a donar-li una estructura narrativa lineal. Layer Cake és interpretada per una sèrie d’actors amb papers principals i secundaris respectivament: Daniel Craig és el protagonista, un camell anònim. Michael Gambon és l’empresari que es coneix aquest món a la perfecció juntament amb els seus ajudants i guardaespatlles com per exemple, George Harris, amb el paper del fidel Morty o Jamie Foreman, amb el paper del “Duke”. La base de l’últim treball del protagonista és buscar la noia desapareguda, Jimmy Price, interpretada per Kenneth Cranham. Michael Gambon interpretant a Eddie Temple, Tamer Hassan interpretant a Terry, Ben Whishaw interpretant a Sidney, Burn Gorman interpretant a Gazza, Sally Hawkins interpretant a Slasher, Sienna Miller interpretant a Tammy i Colm Meaney que és el cap del protagonista, el “Jefe O’Brien”. Tots ells donen un caire fresc abstenint-se de caure en reflectir la idea de sempre sobre el món criminal. Els personatges que interpreten són humans i cap és totalment “bo” ni totalment “dolent”. La trama és molt complexa i requereix molta atenció però et recompensa amb dosis d’intensitat i sorpresa. La pel·lícula s’organitza en plans de conjunt i generals amb un punt de vista intern, on el protagonista és el narrador. La càmera no fa moviments bruscs i els plans tenen una continuïtat lògica. L’audio no és massa complex, en alguna escena hi ha alguna música de fons o si l’escena la requereix com l’escena de la discoteca i tampoc hi ha massa il·luminació a causa de l’essència de la trama. És un ambient fosc propi de l’incògnit en què viuen els traficants, sempre amagats de la llum solar. És un ambient molt realista i no utilitza efectes especials de cap tipus, ni visuals ni de so.
Crec que les pel·lícules angleses solen ser bastant bones, només cal veure l’èxit que han tingut algunes com “Full Monty” i Layer Cake segueix el mateix camí, una pel·lícula que arriba sense fer soroll però molt més bona que altres amb pressupostos enormes i una gran publicitat. Pel què fa al tema, és de total actualitat i d’interès, tant per a joves com per a més grans. Desgraciadament la droga està immersa en les nostres vides i conèixer com va aquest negoci per dins produeix curiositat. La pel·lícula resulta entretinguda, tot i què la trama és complexa i pot necessitar un segon visionat per a entendre tots els detalls. En resum, una pel·lícula recomanable.
